Casa museu
La història de l’actual Casa museu s’inicia quan, al 1875, Lluís Domènech i Montaner es casa amb Maria Roura, instant en el qual, la Masia Rocosa passa a formar part de l’univers de l’arquitecte. De casa pairal dels Roura, es converteix en la casa d’estiueig de senyor Lluís, com era conegut a Canet de Mar, i la seva família.
La masia és mimada pel senyor Lluís, sensible com era per tot el patrimoni històric. En la restauració de l’antic mas, l’arquitecte és completament respectuós amb els elements que hi troba: festejadors, esgrafiats, el senzill terra de rajoles de fang cuit, les rajoles de l’antiga cuina…
Domènech fa d’aquest racó del Maresme el seu petit paradís, incorporant a les centenàries parets l’obra més moderna produïda per ell o els seus col·laboradors: guixos escultòrics, forja o ceràmica. En un perfecte equilibri, la decoració d’elements modernistes no oculta la sòbria arquitectura del segle XVII. Una qüestió que no és baladí. Les arts decoratives –forja, vitralls, ceràmica, fusteria, guixos escultòrics, enteixinats, etc. són en molts casos aquells elements que defineixen una construcció com a modernista. Una pell decorativa que revesteix una estructura tradicional, com podem observar en algunes construccions de Canet.
Anys després Domènech compraria la casa a l’altre costat del jardí, una casa que es transformaria en Can Domènech i per la qual, l’arquitecte i el seu fill Pere, van idear una construcció moderna, des del punt de vista de la comoditat i la higiene: cada pis tenia una funció pròpia, es busca la màxima ventilació i il·luminació naturals i un fet quasi únic, un bany per pis.
Aquest dos edificis conformen avui dia la Casa museu Lluís Domènech i Montaner on, arribades per diferents vies i mitjans es custodia una rica col·lecció d’arts aplicades a l’arquitectura, teixits i mobles dissenyats per Domènech i Montaner i els seus col·laboradors.
Col·lecció
Ceràmica
La ceràmica esdevingué per Lluís Domènech i Montaner el suport ideal per a tot tipus de dissenys, perquè el material podia presentar diferents formes i acabats i a més podien tenir relleus molt variats. Les peces de ceràmica que s’han conservat a la Casa museu són mostres que Domènech aplicava als seus edificis. S’observa una gran varietat i originalitat en el format i les tècniques de les diferents peces.
Forja
La forja dissenyada per Lluís Domènech i Montaner als seus edificis és un símbol del dinamisme i la força de l'artista modern dintre d'una societat industrial. Diversos serrallers van col·laborar-hi assíduament amb ell: els germans Lluís i Josep Badia Miarnau i Josep Perpinyà, ambdós també col·laboradors d'en Gaudí. Són recurrents els motius zoomòrfics inspirats en la tradició del món medieval català. Així, hi apareixen tota una sèrie de dracs, galls, lleons i gossos així com dualitats mitològiques com el griu (barreja d'àguila i lleó)
Vitrall
Fou amb la plenitud del Modernisme, que el vitrall català arribà a prendre volada, impulsada en gran part per tota una sèrie d'artistes exigents. Així, és bàsica la col·laboració de Domènech i Montaner amb el vitraller Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 -1914) per l'obrador del qual passaren pràcticament tots els millors artistes i arquitectes de l'època i d'on sortiren quasi tots els vitrallers catalans. De vitralls originals, però, no en queda cap a la Casa museu, no obstant hi han nombrosos treballs posteriors i rèpliques d'originals situats a diferents edificis d'en Domènech i Montaner.
Guixos
Al llarg de les dues cases s'hi troben nombrosos guixos incorporats a l'obra arquitectònica. Domènech i Montaner acostumava a conservar les proves dels seus col·laboradors habituals, entre ells Eusebi Arnau, Lluís Bru, Arturo Mélida, Josep Vilaseca i Pau Gargallo. Els guixos acostumen a estar-hi en llindes sobre les portes o en plafons sobre les llars de foc.