Masia Rocosa

Els primers anys de segle XX Domènech combinarà l’arquitectura amb l’activitat política com a diputat a Corts (1901-1904), a Madrid, però, a inicis de 1904 es veurà implicat en un afer que acabarà amb una crisi dins la Lliga Regionalista i l’abandonament  dels sectors més progressistes del partit, entre ells Domènech. L’arquitecte deixà el Congrés de Diputats molt abans d’acabar la legislatura i conscient que no es podia incorporar a l’Escola d’Arquitectura per tenir-ne l’excedència, va decidir passar una temporada llarga a Canet. Durant la seva estada canetenca, l’arquitecte va aprofitar per fer reformes a la Masia Rocosa. Va ser molt curós preservant els elements barrocs originals de l’edifici, els festejadors, l’espiell i les llindes de pedra del segle XVII i, al mateix temps, també hi va integrar models de peces modernistes utilitzades en alguns dels seus treballs. Per exemple, els sòcols de l’estança d’entrada a la masia són els mateixos que utilitzarà per decorar algunes columnes del Palau de la Música (1905-1908). A l’aiguamà de la cuina hi col·locà la mateixa ceràmica del vestíbul de la Casa Thomas (1897). També va decorar la segona planta de la Masia Rocosa amb els botons ceràmics blancs i blaus que dissenyà per al menjador de les sirenes de la Fonda Espanya de Barcelona (1902-1903), i totes les llindes de les obertures de la masia contenen les proves de guix que va fer Eusebi Arnau per al rebedor de la Casa Lleó Morera de Barcelona. A la façana de la masia Domènech va voler incorporar-hi un gran plafó ceràmic de més de tres metres d’alçada, obra de Lluís Bru, que representa un àngel que dóna la benvinguda al visitant. El treball és una prova de la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat, molt semblant a la que es va col·locar a la part superior del frontal del pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata.

Text de Carles Sanz pel catàleg de l’exposició “Empremtes” Casa museu Lluís Domènech i Montaner 2013.