Casa museu
La Casa museu Lluís Domènech i Montaner és un espai format per dues edificacions de gran interès patrimonial: Can Rocosa, una casa del segle XVII, i la Casa Domènech (1919), d'estil modernista. En la museïtzació dels dos espais es mostra la trajectòria polifacètica de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), pare del modernisme català.
La família Domènech Roura, pel seu lligam familiar amb Canet de Mar, segueix la tradició d'estiuejar a Canet de Mar, primer llogant cases de poble i finalment comprant el 1885 una casa de la riera Buscarons i deu anys més tard la casa veïna.
Can Rocosa va ser adquirida per Maria Roura el 1900 perquè les dues cases els quedaven petites per allotjar tota la família. Domènech i Montaner va convertir Can Rocosa en el seu espai de treball, on projectà algunes de les obres més destacables, com l'Hospital de Sant Pau.
La Casa Domènech (1918-19) és l'última obra de l'arquitecte. Lluís Domènech i Montaner reformà les dues cases de pescadors que havia comprat a finals del segle XIX a la riera Buscarons per convertir-la en la Casa Domènech. A la planta baixa hi situà la zona diürna, amb el menjador, la sala d’estar, la cuina, el bany i l’habitació de Maria Roura. A les plantes superiors Domènech hi situà les cambres de dormir al voltant de l’escala, que forma un pati interior a doble alçada.
Col·lecció
Ceràmica
La ceràmica esdevingué per Lluís Domènech i Montaner el suport ideal per a tot tipus de dissenys, perquè el material podia presentar diferents formes i acabats i a més podien tenir relleus molt variats. Les peces de ceràmica que s’han conservat a la Casa museu són mostres que Domènech aplicava als seus edificis. S’observa una gran varietat i originalitat en el format i les tècniques de les diferents peces.
Forja
La forja dissenyada per Lluís Domènech i Montaner als seus edificis és un símbol del dinamisme i la força de l'artista modern dintre d'una societat industrial. Diversos serrallers van col·laborar-hi assíduament amb ell: els germans Lluís i Josep Badia Miarnau i Josep Perpinyà, ambdós també col·laboradors d'en Gaudí. Són recurrents els motius zoomòrfics inspirats en la tradició del món medieval català. Així, hi apareixen tota una sèrie de dracs, galls, lleons i gossos així com dualitats mitològiques com el griu (barreja d'àguila i lleó)
Vitrall
Fou amb la plenitud del Modernisme, que el vitrall català arribà a prendre volada, impulsada en gran part per tota una sèrie d'artistes exigents. Així, és bàsica la col·laboració de Domènech i Montaner amb el vitraller Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 -1914) per l'obrador del qual passaren pràcticament tots els millors artistes i arquitectes de l'època i d'on sortiren quasi tots els vitrallers catalans. De vitralls originals, però, no en queda cap a la Casa museu, no obstant hi han nombrosos treballs posteriors i rèpliques d'originals situats a diferents edificis d'en Domènech i Montaner.
Guixos
Al llarg de les dues cases s'hi troben nombrosos guixos incorporats a l'obra arquitectònica. Domènech i Montaner acostumava a conservar les proves dels seus col·laboradors habituals, entre ells Eusebi Arnau, Lluís Bru, Arturo Mélida, Josep Vilaseca i Pau Gargallo. Els guixos acostumen a estar-hi en llindes sobre les portes o en plafons sobre les llars de foc.