Canet de Mar, el Maresme i els paviments hidràulics

Com a la resta de Catalunya, els paviments hidràulics foren àmpliament utilitzats a Canet i al Maresme, com no podia ser d’altra forma. El Maresme, gràcies a la indústria i a les segones residències, va ser una comarca amb una gran activitat constructora. Les noves necessitats de luxe i comoditat del segle XIX van fer aparèixer nous materials. El paviment hidràulic , per la seva resistència, preu baix i qualitats estètiques, va ser el que més èxit va tenir.

Però a més la comarca, va veure créixer els paviments hidràulics, des dels seus precedents, els mosaics incrustats al foc (una evolució de la tradicional rajola de terra cuita) a les grans fàbriques del segle XX primer a Arenys i després a Mataró. Des dels estils historicistes l’Art Decó, com es pot observar als catàlegs comercials conservats per la família Bassas, una nissaga canetenca de mestres d’obres i arquitectes.

Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica és una exposició itinerant organitzada per l’Oficina de
Patrimoni Cultural de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges gràcies als préstecs de la col·lecció particular de Jordi Griset i d’altres fons procedents d’institucions públiques i privades, i de diverses empreses.

La Xarxa de Museus Locals és un instrument de cooperació entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments que tenen museus municipals.

Amb l’exposició es pretén posar en valor la rajola hidràulica ja que és un objecte estretament vinculat a l’arquitectura catalana, a més a més d’haver estat abastament utilitzat entre 1890 i 1930. El discurs expositiu que s’ha articulat ens permet situar-ne els orígens, quins n’han estat els fabricants principals i la tècnica, i percebre’n l’evolució del disseny.

De les diverses arts aplicades que conformen l’arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts. Probablement el fet que sigui un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat —amb les connotacions negatives que aquest acte por· ta associades— ha causat que se n’hagi estudiat poc la naturalesa, la tècnica i l’evolució, i que encara avui se’n negligeixi la conservació o la salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa.

A Catalunya les empreses que en manufacturaren van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d’altres. La ràpida difusió que va tenir convertí aquestes vives catifes de ciment en un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista. El seu èxit traspassà els límits d’aquest estil, i els seus
dissenys menys bigarrats s’adaptaren al nou gust sorgit de l’art decó.

Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement guiat per nous dissenyadors i arquitectes que continuen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals

Amb la col·laboració de:

• Diputació de Barcelona
• Ajuntament de Sitges
• Consorci Patrimoni de Sitges
• Ajuntament de Canet de Mar
• Casa museu Lluís Domènech i Montaner