De casa forta a Castell | Casa Museu Lluís Domènech i Montaner

Data de realització: 25/10/2014 fins el 08/03/2015

Comissari/a: Maria Manadé

El Castell de Santa Florentina representa un capítol d’extraordinari interès dins l’obra de Lluís Domènech i Montaner. Tal com avui el veiem, el Castell aplega un conjunt de fragments d’arquitectura procedents d’èpoques i de llocs diversos. Quatre grans capítols estructuren l’exposició: l’arquitectura del Castell. Les arts i els oficis. La família Montaner. El Castell i Canet de Mar.

L’arquitectura del Castell. Des dels seus orígens com a masia i casa forta a la seva reforma, l’arquitectura del Castell de Santa Florentina s’estudia en si mateixa i es posa amb relació als seus referents internacionals.

Les arts i els oficis. Tal com l’entenia Lluís Domènech, l’arquitectura aixoplugava les altres arts i els oficis i constituïa una Obra d’Art Total. El paper dels artistes i els artesans era, doncs, clau per a la materialització d’aquesta idea.

La família Montaner. El Castell de Santa Florentina neix per satisfer les aspiracions aristocràtiques de Ramon Montaner i Vila. Ell, com d’altres caps de família de l’alta burgesia, volgué construir-se un passat i l’arquitectura fou el mitjà per materialitzar-lo.

El Castell i Canet de Mar. La inauguració del nou - vell Castell amb la presència del rei Alfonso XIII fou la posada en escena que representava l’assoliment d’aquell desig. Una fita clau de la llarga relació del Castell de Santa Florentina amb Canet de Mar.

Enric Granell i Antoni Ramon

La família Montaner
A mitjans del segle XVI, els Montaner es converteixen en una de les famílies d'advocats i ciutadans honrats més influents de Barcelona. El casament de Felip Dimes Montaner amb Anna Spano, filla del també comerciant Miquel Spano, donarà pas a una llarga vinculació d'aquesta nissaga amb Canet de Mar.

Ramon de Montaner i Vila. Comte de la Vall de Canet. Va néixer a Canet de Mar l’any 1832, però l’any 1840 els Montaner van perdre les seves propietats i tota la família es traslladà a viure a Barcelona.

Ramon de Montaner va treballar des de ben jove en diferents negocis d’arts gràfiques. S’inicià en aquest camp al taller del seu cunyat Pere Domènech Saló. Després s’associà amb Joan Aleu i Fugarull, i entre 1854 i 1864 també participà en la societat editorial La Maravilla.

L’any 1861 va fundar amb Francesc Simon l’editorial Simon y Montaner -que posteriorment es va dir Montaner y Simon Editores. A finals del segle XIX l’editorial es convertí en una de les més importants de l’Estat. Prova d’això és la seu de l’editorial, obra de Domènech i Montaner, bastida entre 1880 i 1881, al carrer Aragó de Barcelona.

L'alt nivell econòmic assolit amb els negocis editorials, va permetre a Ramon de Montaner adquirir també el Palau Montaner al carrer Mallorca i recuperar la Casa Forta de Canet, que va fer restaurar i ampliar al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner, fins a convertir-la en l'actual Castell de Santa Florentina.

L’any 1909 el Rei Alfons XIII atorgà a Ramon de Montaner i Vila el títol de comte de la Vall de Canet. L'editor va morir el 1921 i fou enterrat a la cripta del Castell.

Ramon de Montaner i Esteve. Ciutadà honrat de Barcelona amb extenses propietats a Canet de Mar, on va néixer l’any 1780. Heretà la Casa Forta de Canet a la mort del seu pare, Antoni de Montaner i Bosch, i es casà l’any 1813 amb Teresa Vila i Misser, també de Canet de Mar. Els negocis de Ramon de Montaner van fer fallida i el 1840 va acabar venent les terres de Canet, així com la Casa Forta, al navilier i gran terratinent Fèlix Carnasoltes. Va morir l’any 1859 a Barcelona. A inicis del segle XX, les seves restes, juntament amb les de la seva esposa, van ser traslladades a la cripta del Castell de Santa Florentina.

Josep de Montaner i Orlau. Doctor en dret civil i canònic i ciutadà honrat de Barcelona. L’any 1708 es casà amb Raimunda Bosch, originària de Sant Celoni. Propietari de la Casa Forta de Canet, que heretà del seu pare Francesc de Montaner Pérez. De tendència borbònica, entre 1718 i 1723 va ser designat alcalde major de Mataró.

Josep Montaner i Spano. Doctor en dret civil i canònic i ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip Dimes Montaner i Anna Spano. L’any 1643 va ser elegit conseller en cap de Barcelona. Es casà cap a l’any 1620 amb Gerònima Pérez. Propietari de la Casa Forta de Canet, l’heretà l’any 1639 arran de la mort del seu oncle Miquel Spano Ferrer de Busquets.

Felip Dimes Montaner i Sabater. Doctor en dret civil i canònic. Fill de Cristòfol Montserrat Montaner i Paula Sabater. Es va casar l'any 1589 amb Anna Spano i Ferrer de Busquets, filla de Miquel Pau Spano, un ric mercader barceloní que havia adquirit la Casa Forta de Canet als descendents de la nissaga dels Canet. Nomenat catedràtic de lleis i cànons per la Universitat de Barcelona l’any 1586, entre 1596 i 1598 va ser conseller del rector, i membre del Consell de Centdurant dotze anys. Administrador de la Casa Forta de Canet, l’any 1599, juntament amb el seu sogre, va ser testimoni de l’atorgament del privilegi d'Universitat al poble de Canet per part del marquès d’Aitona, Gastó de Montcada i Gralla.

Cristòfol Montserrat Montaner. Important mercader de Barcelona, originari de Talarn (Pallars Jussà). Fill del també comerciant Joan Fructuós Montaner. L’any 1559 es va casar amb Paula Sabater, pubilla dels Castlans del Castell de Belltall. Va ser jurat del Consell de Cent de Barcelona durant 17 anys i conseller tercer de la ciutat de Barcelona l’any 1580. El 1604 ja era mort.

CEDIM. Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner. Sergi Alcalde, Maite Carbonell, Gemma Martí, Xavier Mas, Carles Sàiz, Jordi Soler

Les Verges
També coneguda com la Processó de les Vergesés, una tradició recuperada a partir de 1881, que commemora la gesta de la princesa Úrsula, tal com és ressenyada en la Llegenda daurada de Jacopodella Voragine. La festivitat es celebra el dia 21 d'octubre.

Al casal Montaner trobem diferents al·lusions visuals de la llegenda. Ens referim a la decoració de la cripta del Castell amb els vitralls i el mosaic venecià que ornen l’absis que envolta el sarcòfag amb l'estàtua jacent de Florentina Malató de Montaner. Els vitralls narren, al lateral, el moment de l'entrega de la relíquia a Ferrer de Canet que donarà ofici a la capella i, al central, trobem la protagonista Úrsula. El mosaic venecià escenifica l'aplec de les protagonistes de la processó de les Verges quan ja han arribat al recinte del casal.

Un dels anys més rellevants per la sumptuositat de la festa fou 1898. El recorregut de la processó anava des del centre de Canet (la casa de Maria Montaner Vila) continuava pel carrer Santíssima Trinitat, la riera Buscarons, el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia i el Castell. L'entrada al recinte del casal presentava sempre un ornamentat programa decoratiu amb garlandes florals, banderoles, domassos, tapissos i escuts que lloaven els principals llinatges catalans. A l'arribada es celebrava una festa amb berenar i refrigeri per a tots els assistents. Les noies participants eren rebudes pels senyors de la casa i obsequiades amb un objecte com a recordatori de la festa.

Maria Manadé

Amb la col·laboració de:

Vicente de la Fuente
Maria Manadé
Carles Sàiz
CEDIM

Imatges i fotografies:

Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Arxiu Històric del COAC.
Arxiu Mas de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Arxiu Municipal de Canet de Mar.
Arxiu Nacional de Catalunya.
Biblioteca P. Gual i Pujadas.
Casa museu Ll. Domènech i Montaner.
Fons Carbonell Serra.
Fons Soler Tenas.
Josep Viñolas i Ventalles Balfegó.
Museu d’Arenys.
Museu de les Arts de l’Espectacle de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.