Empremtes | Casa Museu Lluís Domènech i Montaner

Data de realització: 12/09/2013 fins el 21/04/2014

Comissari/a: Enric Granell, Antoni Ramon i Teresa-M. Sala

Empremtes. Lluís Domènech i Montaner a Canet
La polifacètica activitat de Lluís Domènech i Montaner es va desenvolupar a molt diversos indrets. A Madrid, on va estudiar arquitectura i després fou diputat. A Comillas, Reus o Palma de Mallorca, on construí edificis importants. A Barcelona, on tenia obert el seu despatx professional, on feia de director de l’Escola d’Arquitectura, i on la seva activitat política fou mes frenètica. Però dins d’aquesta geografia ocupa un lloc especial Canet de Mar. A la vila del Maresme hi podem trobar també una obra arquitectònica notable, però, sobretot, la Masia Rocosa, un lloc tranquil, allunyat de l’efervescència cultural i política de la Barcelona contemporània, on Don Lluís pogué desenvolupar les primeres idees, sovint les més importants que es prenen, en la soledat creadora.

Des de l’any 1875, només un després de titular-se, i fins la seva mort l’any 1923, Lluís Domènech treballà íntimament a la Masia Rocosa de Canet de Mar, la casa pairal de la seva muller Maria Roura. Lluny de la ciutat hi gestà els seus projectes tant arquitectònics com politics, així com les seves publicacions com a arqueòleg i historiador.

L’exposició comença reconstruint la història de Can Rocosa des de els seus orígens fins l’actualitat. Una història que allà per l’any 1918 ens conduirà a la Casa Domènech, projectada per l’arquitecte com a ampliació de la casa pairal. Les diverses vicissituds per les quals passen aquests edificis fins que esdevenen l’espai expositiu actual constitueixen els següents capítols de la narració.

L’atzar històric ha fet que la Masia Rocosa s’anés poblant d’uns preciosos materials originals. Peces escultòriques i de ceràmica, prototips per a les peces definitives que serien col·locades en els edificis de l’arquitecte, mobles, llibres i, per sobre de tots, diverses capses amb plaques fotogràfiques que atresora la Casa Museu. Amb aquest conjunt documental, amb fotografies i correspondència familiar, amb croquis d’arquitectura (fets a la fantàstica taula articulada que es conserva a la Masia Rocosa), amb apunts i fitxes dels seus treballs historicoarqueològics i dels seus viatges, es va tramant l’exposició que recrea la feina feta per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.

Dins el conjunt de plaques fotogràfiques que constitueixen el fons de la Casa Museu destaquen les dedicades a la reproducció de motius florals, un material que referma el paper de la fotografia en el treball creatiu de Domènech i Montaner, ja que aquests estudis del natural són un dels temes cabdals del modernisme: la relació entre l’art i la natura. L’exposició es clou amb un estudi detallat -dut a terme per un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per la professora Maria Teresa Sala- d’aquests motius florals posats en relació amb els seus models naturals. Aquestes “flors domenequianes” pertanyen totes, com es podrà comprovar a l’exposició, a la flora del Maresme.
Enric Granell, Antoni Ramon.
Professors del Departament de Composició Arquitectònica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Una empremta: un vincle indissoluble
Si és cert que una empremta és allò que deixa senyal o petja sobre una superfície o cosa feta per quelcom que per contacte marca o grava, també ho és que la mateixa empremta sempre deixa senyal, a la vegada, en allò que s’ha fet servir per a tal ús. Entre el que es fa servir per empremtar i la mateixa empremta hi ha una relació estreta, íntima, imprescindible, inevitable... com entre el boixó i la planxa de gravat o entre la planxa de gravat i el paper o, fins i tot, també, entre el paper gravat i el tacte de la mà, per exemple. Aquesta relació de causa-efecte, però també d’efecte-causa, és la mateixa sempiterna interrelació que hi ha hagut entre l’artista i l’entorn i és la que vol explicar també l’exposició que aquí presentem: la relació entre Domènech i Montaner i Canet i entre Canet i Domènech i Montaner.

Si volem saber més i conèixer millor Lluís Domènech i Montaner acabarem indefectiblement sabent més i coneixent millor Canet, però és que per saber més de Canet i conèixer-lo millor acabarem, jo diria fatalment, coneixent la persona i el geni de Lluís Domènech i Montaner.

Una empremta sempre té aquesta característica de vincle indissoluble del que us parlava abans. Us convido, doncs, a descobrir-lo en aquesta exposició, alhora que aprofito per felicitar a tots els qui han contribuït a fer-la possible.
Pere Xirau i Espàrrech
Regidor de Cultura de Canet de Mar

Coordinació: