Talment com Lluïsa Vidal...

La modèstia no està renyida amb l'ambició, ni la consciència del que s'és amb la voluntat de què es pot arribar a ser.

La Casa museu és molt conscient de la seva dimensió i de les seves limitacions, però encara ho és més de la tasca que té com a objectiu principal: descobrir i redescobrir el ric patrimoni del Modernisme i dels seus artistes. Artistes, homes i dones, que en les diferents disciplines i àmbits van aconseguir, justament per ambició i per voluntat de ser, convertir Catalunya, un país petit en una època crítica i de canvis, en referència i model de l'art i de la cultura per la resta de l'Estat, d'Europa i també del Nou Món.

Talment com Lluïsa Vidal, una dona nascuda en un món d'homes, però que amb convicció i valentia va ser per vocació la primera dona pintora de professió, i ho va ser excel·lint! I talment com el Modernisme, que va portar l'art i la cultura, però també el progrés i la identitat nacional de Catalunya com a poble, més enllà d'on mai s'havia arribat, la Casa museu amb aquesta exposició renova el seu compromís amb la difusió cultural del Modernisme: amb finalitat d'objectius i amb qualitat de producció i, per tant, sense complexos, amb igualtat de condicions amb les millors sales d'exposicions del país.

Felicitem a Consol Oltra pel seu comissariat, agraïm a l'equip de la Casa museu la seva materialització i esperem que sigui del vostre interès i del vostre grat.

Pere Xirau i Espàrrech. Regidor de Cultura

Lluïsa Vidal, pintora modernista

Amb aquesta exposició volem dedicar un homenatge a la pintora Lluïsa Vidal en el centenari de la seva mort el 18  d’octubre de 1918. A la mostra hi trobem un conjunt escollit de l’obra de l’artista que fonamentalment va centrar la seva carrera en el retrat i la pintura de gènere.

Les obres ens mostren el més representatiu de la pintora seguint un itinerari que va des dels exercicis acadèmics del cos nu fins al cos vestit dels grans retrats. La representació de l’ésser humà va ser una recerca constant al llarg de la seva carrera i podem considerar que els retrats de Vidal expressen bàsicament  veritat, bellesa i emoció. La maternitat i la infància estan representades en una sèrie de dibuixos i olis plens de sensibilitat i mestria i el món de les dones, el descobrim en unes petites notes molt personals on l’artista transmet la genuïna visió d’una dona al món de les dones. Les característiques escenes urbanes i el plein air es mostra en uns ràpids apunts de carrer i en unes notes de les platges de Blanes. El conjunt d’il·lustracions originals per la revista Feminal confirmen la gran professionalitat que aconseguí com a dibuixant.

Ens trobem davant d’una pintora professional que va néixer a Barcelona l’any 1876 al si d’una família culta, liberal, amant de les arts i nombrosa, que va  procurar una exquisida educació als 11 fills. El pare fou Francesc Vidal i Jevellí, gran moblista i dissenyador, l’introductor de l’Esteticisme i impulsor del Modernisme a Barcelona. Va ser ell qui va facilitar els primers mestres a la filla, una nena que es delia per dibuixar i pintar. Enric Gómez, Josep Pascó i Arcadi Mas i Fondevila li van donar les primeres lliçons i a finals de la dècada de 1890-1900 va escollir i decidir el camí que volia emprendre professionalment, quelcom molt inusual en aquell temps.

L’any 1898 i 1900 va exposar unes obres a la Sala Parés amb les quals va obtenir bones crítiques. Aquell mateix estiu de 1900 visita l’Exposició Universal de París i allà contempla tot el que s’està coent a la capital de l’art. Ja ens podem imaginar el que devia sentir perquè en arribar a Barcelona i amb el vistiplau del pare, aconsegueix viatjar un altre cop a París per passar una llarga temporada. En aquell moment, els mestres Eugène Carriere i George Picard van tenir una gran influència en la seva obra i en tornar a Barcelona el 1902, Vidal va anar definint la seva personalitat pictòrica i va aconseguir un ple reconeixement de crítics i públic. Avui la considerem del grup dels modernistes catalans més joves, però Vidal va desenvolupar la seva carrera de forma independent i tan sols la mort prematura als 42 anys va truncar una vida dedicada completament a l’art.

Consol Oltra. Comissària de l’exposició i autora del llibre “Lluïsa Vidal, la mirada d’una dona l’empremta d’una artista”.